Cargando...
Traductor 
Décadas Radio
Una década para recordar
Poesías por Rafael Gallardo - Ahora me toca a mi

Ara em toca al meu

Rafael de León

Decorat de sala elegant.

(Entra MANOLO. Un home madur, d'aire tosc, però ben vestit.Porta barret cordovès. Li segueix un criat.)

MANOLO:  Es pot pasá?  Què hi ha, tropa?

(Al criat)

Quina espera usté?  El meu barret?
Millor està en el meu cabesa
que corgao en er penja-robes.
I a més són fills meus
els tres que tinc davant.

Què hi ha tropilla?  Güena casa!
I un criao molt elegant
que en comptes del vostre papuchi
es creu que sóc un permaso.

(Donant el barret al criat)

Vagi er barret.  I procura
que no em donin er cambiaso.

(El Criat fa una lleugera reverència en direcció al primer terme i es va per la porta tancant el cortinaje.)

La seva reverència...  em chifla
que sos tractin amb respecte.
Tres senyorets!Quin orgull
per a un pare tan catet!

Tené tres fills homes
que estan vivint en les seves glòries
perquè jo m'alimentava...
de papes i sanahorias!

M'alimentava...  j'agafa temps;
que avui ja la cosa varia.
No ví a dejá ni la cresta
d'un pollastre d'Andalusía.

Que ens vorvemos tragones
els vells mal eduqueu-vos,
i això ens lleva finura
pa tratá amb advoqueu-vos

com er que de part vostra
vi a parlar-me d'interessos
i li vaig donar ...   que amb er esglai
té llit  pa dos mesos.

L'home va venir a desirme
per encàrrec dels meus fills
que vostès no esteu conformes
amb què embena els masos.

Que haig de vaig seguir en er camp
el que em resta de via
cuidant de les collites
i de la ramaderia;

que no s'assequi l'arjibe,
que no s'avinagre er most;
beu-te er fred de gener
i camina i sua-ho a l'agost.

No dormis...  explica les hores
de la nit una per una...
Has de vaig viure pendent
dels canvis de la lluna.

Ahir et fartó una ovella,
vagi beneïda de Dió!...
Vaig a llamá als civils
si de noi vaig ser pastó?

Pastó de ganao montuno
amb les espardenyes trencades!
De Còrdova a Extremadura
per tres puñaos de gles!

I en canvi, els tres cadells
d'aquell pastó miserable
van per tabac a la cantonada
amb els seus tres descapotables.

Que jo ho tindria a gala
si al derrochá els meus diners
se li afegís er que vostès
guanyessin com a enginyers,

o bé com sirujanos,
o de doctors en lleis...
O tirant-se a les costelles
tós els vagons der moll!

Treballant!Llei der sielo
que amb vostès no resa
perquè com hi ha encara
molts toros en la devesa

i hi ha blat pa vint anys
i desborden els lagares
i a cavall hi ha almenys
hora i mitja d'olivares,

que treballi papaíto
que cal vé el ben que està;
i això que l'ha dao ara
per bebè, per trasnochá,

per í amb quatre amigotes
de francachela a Sevilla
i fins a parese que disen
que ronda a una chavalilla,

i abans que se'ns casi
er dia menys pensao
aquí ho mejó que hasemos
és manar-li un abogao

que li digui les veritats
encara que li sàpiguen amargues;
ar pròdig no és difísi
per llei, tirar-li la garga.

Je,je!! Intentar-ho!! Ja hem vist
que l'abogao...  renunsió;
jo no admeto en aquest plet
més tribuná que er de Dió.

Ell sap que jo he sufrío
totes les humiliacions
pa que vostès no tinguessin
que sigues destripaterrones.

Pa mi, ni cafè ni amics,
ni un sigarro, ni una copa...
Però els meus nens...  tres ducs
tocant a la roba!...

I vengen manjares fins,
vengen col·legis de pagament,
vengen poltres i escopetes,
i visquin els Reis Mags.

Sursíos en els meus carsones
i en er buche teranyines...
Però cal vé com viuen
els fills de les meves entranyes!

I, clar, els pobresitos
estan tan acostumeu-vos
que en comptes de donar-me les gràcies
em manen un abogao

pa que no gasti er diners
que ho dec guardá
i er dia que jo em mori
l'hi reparteixen i en pá.

Ho sento, colomins meus,
roses de maig i vaig obrir...
Ja heu disfrutao el seu
i ara em toca a mi.

Vengen corries de toros
i bon vi i millor canti
pa regust d'un campero
que ja ha trabajao bastant!

Mira quin terno més fi,
mira quina cigars purs...
En la porta un artomóvi
i aquí uns milers de duros

pa gastar-los en clavells
si em trobo una serrana
que sort dues lagrimitas
de compassió pels meus cabells blancs.

La compassió que em neguen
els tres fills del meu va estimar;
si no estic en el meu dret
sentensia em mani Dió.

Casa!  El meu barret.  Aviat,
que em vaig a vaig divertir!
Amb er permís de vostès...
Ara em toca a mi!

Biografia de Rafael De León
... ...
     
 Dècades RadioDecadas Radio

acolor.es - Diseño de paginas webbuscaprat.com - Guia comercial de el prat
aColorBuscaprat