Cargando...
Traductor 
Décadas Radio
Una década para recordar
Poesías por Rafael Gallardo - El seminarista de los ojos negros

El seminarista dels ulls negres

Miguel Ramos Carrión

Des de la finestra d'un casucho vell
oberta a l'estiu, tancada a l'hivern
per vidres verdosos i ploms espessos,
una de Salamanca de ros cabell
i ulls que semblen trossos de cel,
menteixis la costura barreja amb el rés,
veu totes les tardes passar en silenci
els seminaristes que van de passeig.

Baixa el cap, sense alçar el cos,
marxen en dues files pausados i austers,
sense més nota alegre sobre el vestit negre
que la beca vermella que cenyeix el seu coll,
i que per l'esquena gairebé frega el sòl.

Un seminarista, entre tots ells,
marxa sempre alçat, amb aire resolt.
La negra sotana dibuixa el seu cos
gallardo i airós, flexible i esvelt.
Ell, solament d'amagatotis i amb el recel
que les seves mirades observin els clergues,
des que al carrer albira al lluny
a la de Salamanca de ros cabell
la mira molt fix, amb mirar intens.
I sempre que passa li deixa el record
d'aquella mirada dels seus ulls negres.
Monòton i trigo va passant el temps
i mor l'estío i la tardor després,
i vénen les tardes plomisses d'hivern.

Des de la finestra del casucho vell
sempre sola i trista; resant i cosint
una de Salamanca de ros cabell
veu totes les tardes passar en silenci
els seminaristes que van de passeig.

Però no veu a tots: veu solament a un d'ells,
el seu seminarista dels ulls negres;
cada vegada que passa gallardo i esvelt,
observa la nena que demana aquell cos
marcials arreos.

Quan en ella fixa els seus ulls oberts
amb vives i audaces mirades de foc,
sembla dir-la: —Et vull!, et vull!,
Jo no haig de ser guareix, jo no puc ser-ho!
Si jo no sóc teu, em moro, em moro!
A la nena llavors se li oprimeix el pit,
la labor suspèn i oblida els resos,
i ja viu només en el seu pensament
el seminarista dels ulls negres.

En un plujós matí d'hiverno
la nena que alegre saltava del jaç,
va sentir tristos càntics i fúnebres resos;
per l'estret carrer passava un enterrament.

Un seminarista sens dubte era el mort;
doncs, quatre, portaven a coll el fèretre,
amb la beca vermella per cim cobert,
i sobre la beca, el bonete negre.
Amb les seves veus ronces cantaven els clergues
els seminaristes anaven en silenci
sempre en dues files cap al cementiri
com a les tardes en anar de passeig.

La nena angoixada mirava el festeig
els coneix a tots a força de veure'ls...
tan sols, tan sols faltava entre ells...
el seminarista dels ulls negres.

Corrent els anys, va passar molt temps...
i allà en la finestra del casucho vell,
una pobra anciana de blancs cabells,
amb la tez rugosa i encorbat el cos,
mentre la costura barreja amb el rés,
veu totes les tardes passar en silenci
els seminaristes que van de passeig.

La labor suspèn, els mira, i en veure'ls
els seus ulls blaus ja tristos i morts
aboquen silencioses llàgrimes de gel.

Sola, vella i trista, encara guarda el record
del seminarista dels ulls negres...

Biografia Miguel Ramos Carrión
... ...
     
 Dècades RadioDecadas Radio

acolor.es - Diseño de paginas webbuscaprat.com - Guia comercial de el prat
aColorBuscaprat